|
|
May 31 La Lliga dels Padrins.
Existeixen els de ficció, com en Toni Soprano que és un mafiós simpàtic, cabronàs però entranyable, o com al Senyor Vito Corleone el mític ” Il Padrino ” mafiós amb classe i noblesa d’esperit. I també van existir els reals, com Lucky Luciano, un italo-americà emprenedor, intel·ligent, comerciant, empresari, hàbil, astut i calculador,o l’Al Capone , que va regnar a Chicago a base de violència i comptabilitats de somni .
En el nostre entorn, els” Padrins ” estan en algunes poltrones de cuir i caoba , còmodament instal·lats com unes guineus en un galliner, espaterrats als despatxos directius ( presumptuosament esportius) dels clubs de futbol.
Quan a mitjans dels noranta, van sortir al mercat de l’oferta i la demanda els sucosos i multimilionaris contractes amb les audiovisuals, els clubs s’ho van vendre TOT , fins i tot i si calia , a les seves pròpies mares , i tot el que un club es pot VENDRE ( fins i tot publicitat en els w.c.), va ser llavors, quan els nostres ” Padrins ” autòctons, avantpassats dels actuals Malais i Malaies de la Costa del Sol van sortir a la palestra pública i mediàtica, donant-se cops de colze a les costelles, dentallades a les orelles i ficades de dits als ulls, tot per tal d’aconseguir una de les butaques de directiu de les entitats futbolístiques espanyoles.
Recordar-ho és una bajanada, però queda clar que avui en dia els clubs ja no són dels socis, pertanyen a grups audiovisuals, entitats financeres, bancs, caixes, potents grups societaris i econòmics.
I què ha passat amb l’antic soci, el del carnet .? ….doncs el soci paga…. com sempre, el soci consumeix, el soci puja audiències, quotes de mercat, d’opinió, d’audiència, de tirada d’exemplars, de quota d’oients. El soci contribueix a engreixar el “Malayo” de la Marbella de torn.
Arribats a aquest punt de mercantilització ,i gràcies al nostre esperit natural, per idolatrar la cultura del ” pelotazo “, al defraudador, als diners ràpids i fàcils, als especuladors, els amiguismes … no és d’estranyar que amb la mateixa facilitat que van venir els milions, en la mateixa progressió han desaparegut, i molts de clubs, com no podia ser de cap altra manera….han quedat arruïnats.
Ni en Mario Puzzo, creador del famós best seller ” Il Padrino” , seria capaç d’elucubrar un guió com l’ocorregut en els nostres clubs de futbol .
Recorden la famosa melodia de la pel·lícula ” Il Padrino” : “….és el teu cos un perfum embriagador…. “, a què fa olor el nostre futbol ? ….a Brummel no, els hi asseguro, aquesta me la poso jo, que és barata però decent i la seva fragància és mil trilions de vegades millor de la que desprèn la fortor vomitiva i la pestilència putrefacta i nauseabunda de La Lliga dels Padrins, en antany…La Lliga de les Estrelles .
May 27
doncs sóc català.
Si viatgen a Catalunya, podran observar , que a la part posterior de molts cotxes natius del lloc hi ha una adhesiu que representa la figura lateral d'un burro, concretament un burro autòcton català.
L’objectiu original era la de sensibilitzar la població catalana del perill d’extinció d’aquesta raça autòctona de burro, pròpiament catalana, i què segons els entesos, és la raça de burro més apreciada a tot el món, fins i tot els nord-americans vénen a emportar-se sementals burros catalans , per creuar-los amb les seves millors burres americanes i així poder obtenir races americanes de burros superiors, ja se sap que el mestissatge al món animal, no entén de xenofòbia, racisme o discriminació ètnica o cultural.
Doncs bé, l’ideari inicial d’aquesta campanya es va anar transformant , fins a interpretar que no sol estava en perill d’extinció l’animal mular , sinó també la de l’espècimen humà català en conjunt, com a Poble, com a Nació.
És veritat, aquesta raça mular i el català són molt similars, els dos són treballadors, els dos són abnegats, generosos en el seu esforç, humils en la seva recompensa, tranquils, callats, pacífics, mil·lenaris, i en perill d’extinció.
En definitiva, els catalans estimem tant als nostres burros perquè ens hi semblem tant a ells, som ànimes gairebé bessones, ens exploten, ens fuetegen, ens insulten, i com a premi , una trista pastanaga , que gairebé sempre és la mateixa….i només ens queixem alguna vegada per a dir: ” oooooooooiiiiiinkkkkkkkk!! “, però això si , en idioma mular català autòcton, però els senyors amos de l’estable, ens diuen que no podem dir oink en català mular, hem de dir hoinq en idioma mular espanyol cooficial , que si només diem oink en idioma mular propi, estem discriminats els drets mulars de la resta de burros i muls no autòctons catalans.
Doncs així, només ens queda continuar treballant al nostre estable de burros, continuar donant voltes sobre la sínia espanyola amb destí a enlloc , deixar que ens insultin, fuetegin i censurin els nostres oinks mulars, continuar menjant de la mateixa pastanaga i esperar la nostra extinció, pacíficament, tranquils, calladets, abnegats, fins al final ... però els burros donen guitzes, ens escaparem de l’estable ??.
Visca el Burro Autòcton Català !!!!
May 24
Els sogres, els cunyats
i altres bèsties
que no coneixeré.
( És evident , però precís recordar, que aquest és un bloc personal, i com a tal, el titular del mateix, tendeix a opinar sobre allò que necessita explicar i en el moment que vol i desitja fer-ho.)
Ja ho hauran notat de seguida, efectivament, sóc una mica freacky, val, d’acord, mooolt freacky.
I aquells lectors, aquells que tinguin la paciència de llegir algun que un altre dels meus posts, s’adonaran també, que estic una mica agitat, tal com un San Francisco dins d’una coctelera…. Oui,ce la vie!!
Però dins de la meva semi assenyada agitació , afino més que alguns que es pensen més assenyats, seriosos i il·lustrats. No m’excusaré per aquesta falta d’humilitat, ja que no dic , i seria un imbècil de fer-ho així, que jo sigui més llest que ningú ,al contrari , però la meva condició de tossut amb cargols afluixats, em despulla de molts condicionats socials i morals, que vestit amb ells, seria impossible veure les coses amb la mateixa claredat, que t’ofereix la visió pura, sense filtres preestablerts.
Vinga al que anàvem, és evident i és de calaix, sóc un solteró del colló.
Tinc més de quaranta anys, els compleixo en els albors del mes d’agost, Lleó zodiacal, però Cabra en el sistema astral xinès ( ara s’entén ) . Estic carregat de manies i neures de solter, no tolero que ningú em toqui les MEVES coses del MEU lloc, que ningú no alteri la MEVA decoració del loft que tinc pel MEU cau. No suporto que ningú em digui com em vesteixo, com em pentino, la meva marca de colònia ( la Brummel, molt bona! ), què menjo , què bec, què llegeixo, què penso, què escolto, què miro, a qui insulto, a qui estimo, a qui desitjo, què somnio, quins anhels tinc , sóc corcó empedreït amb neures i manies del solter , les del llop solitari que no sap viure si no és sol, massa gran per viure en societat familiar amb altres llops, i menys amb llobatons per alimentar.
I cada dia que passa, encara hi estic més convençut , i m’allunyo més i més de la manada per conèixer.
Per què ? Ho intentaré raonar:
La meva fe en l’ésser humà, és limitada.
I si la meva fe en el gènere humà, és de per si , ja molt feble, la meva fe pel gènere femení, és encara el doble de minvant.
Efectivament, comparteixo l’extensa idea, que les dones són més intel·ligents, tenen que ser-ho per força, amb tanta neurona psico-emocional viatjant al lliure albir d’una mística orgànica desconeguda per la meva pobra ment, i per no parlar del seu univers paral·lel, un forat negre en el coneixement dels mascles, com és, el discórrer del pensament femení, aquest gran desconegut, però realment :
Què pensen les dones ? I el que és més important, el Com, el què i el Per Què i cap a on, i quantes preguntes més…
I els homes per contra, tan simples, i jo el més simples dels goril·les esquenes de sofà-llit.
El nostre instint animal, ens empeny a aparellar-nos, a fornicar, a reproduir-nos, a niar, a buscar cau, a viure en manada .
Però quina Llei Natural, ens obliga a haver d’aguantar la família de la parella ?, bastant de feina amb aguantar a la bestiola, que a sobre… Hem de suportar a tota la prole, ascendència i descendència ?.
I ara, és quan vaig , i em trec l’espasa de matador.
Vinga a la feina, torero !!!
Doncs bé, em poso a torejar la vaqueta, al toro, al bou i a tota la cavalleria del Sèptim del Coronel Custer, a pit descobert, amb dos ous, ben grans i inflats.
Anem-hi, som hi doncs, endavant, mascle testosterònic que sóc un mascle ibèric ( és que si no m’animo jo sol … ! )
Deixem-nos de convencions socials, tradicionals, morals i merdes de tres el quart amb pa i tomàquet.
Per què es casen les dones ? …..doncs i jo que sé !! ….. ja he dit que no les entenc.
Per què es casen els homes ? .. AHHHH AMICS MEUS…AIXÒ SI QUE HO SÉ!!!!
Els homes ens casem per les següents raons :
1r - per follar.
2n- perquè ens cuidin .
3r - per no sentir-nos sols.
4º- N’existeix una quarta ?
És molt trist, però és així, s’hi fixin que les tres opcions són: INDIVIDUALISTES, HEDONISTES, i HORRIBLEMENT EGOISTES…… TOTES PER A LA SATISFACCIÓ PERSONAL MASCULINA.
Pensem que la nostra dona es casa amb nosaltres per al mateix, per a follar-reproduir, perquè se les cuidi i per no sentir-se soles en un món de llops famolencs.
És una decisió de l’animal pur que som …. Algú ha dit alguna cosa d’AMOR ? Què ? Com ? On ? Quan ? Enamorament ? Felicitat ?….. Esperin que buscaré els kleenex i el la botella de conyac.
L’amor és un procés químic , indubtablement una alteració de l’organisme humà .
Però anem-hi, s’està acabant la cursa de braus, arriba el moment decisiu, el de la sort final, i me’n vaig a la barrera per entrar a matar, que soni la trompeta. Va per vostès. !!
A tall d’exemple, una historieta :
Posem per cas una parelleta de joves de l’extra-radi de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, per dir-ne alguna, els protagonistes de la telenovel·la: La Jessy & Isma .
20 anyets els dos, els dos lolailos, pirceajats, tatuats, amants del tunning xumbero amb xoriço, amb el cervell d’una oliva, amb la formació d’un calamar col·locat de cloïsses, i com a lectura , els cromos del Bollycao.
La Jessy , caixera-reponedora a temps parcial en el DIA % , L’Isma cobrant de l’atur i de la gratitud dels pares, després d’un festeig breu i fugaç, recardant-se per les esculleres més de 2.000 vegades per la llengua submarina, es casen i de penalty… ¿ i d’això li anomenem AMOR ?… jo l’anomeno ESTUPIDESA
Que potser… i encara així, s’estimen? , Estan enamorats ? Com …. ?
Però a veure : Quin futur li ofereix a Jessy ? , 20 anyets, lolaila, tunera, pircejada, tatuada, buida , caixera del DIA % i casada amb Isma, un nen de 20 anys, lolailo, tuneru, pirceajat, tatuat, buit i cobrant de l’atur i gansejant als seus pobres pares.
Ella, embarassada del primer bebè, netejant la merda del seu marit, que es gasta tota la pasta de l’atur, en una llanta d’aliatge per al seu buga-cotxe, només li espera un trist panorama, que és el de sortir en algun informatiu, amb els dos peus per davant.
Una nova víctima de la violència domèstica, quan l’Isma, el seu marit lolailo, se li va acabar l’atur i la pasta dels pares, ja no va poder pagar el canal plus, l’ADSL de 3 MB, els viatges Ibèria, ni va poder pagar la hipoteca, les lletres del cotxe, la nevera, la tele de plasma de 48 “, el dvd, es va passar al Ginebra i al cavall de coca .
Ja tenim servida una nova tragèdia de la vida. Una vegada més.
Quan la Jessy i “el” Isma, aquesta parelleta de joves retrat robot actual, es van casar, estaven enamorats ? Per què diem amor, quan volem dir sexe ?.
Eren dos bons amics, s’agradaven, eren feliços, es divertien de gresca i fornicaven de gust : EGOISME AGRADABLE; HEDONISME VITAL INDIVIDUAL I COMPARTIT ALHORA
Però…. Per què es van casar ?…. Es van casar per confondre els tomàquets amb els pebrots, i això amics meus, en aquesta vida es paga molt car.
El MATRIMONI jeu mort, una estocada precisa, ha estat suficient.
S’ha acabat la feina.
Jo per la meva part, ja estic bé solter,en el meu cau solitari, udolant a la lluna.
I no vull conèixer els meus futurs sogres ni en els meus pitjors somnis, i menys encara a la meva sogra desconeguda, no vull saber res i no m’importen gens, els meus tòtils de futurs cunyats, i per damunt de tot , als meus nebodets mimats, que de bé segur em tocaria apadrinar-los i com a bon ” tiet ” català, m’obligarien a obrir-los a cadascun una llibreta d’estalvi a “La Caixa ” , i a això amics meus, em nego rotundament, i quan dic rotundament, ho dic rotundament: EM NEGO.
A falta de pa, bones són coques. Bé, això diuen.
May 19
Poema de sorra i vent
( Un relat de Mar Bosch )
Girona.
http://malamar.wordpress.com/
..Ara és quan
s’enfonsen
totes les guspires
i el cos s’inclina de fosc
i l’escuma borbolleja
i els llavis es muden de blau.
Ara és quan no hi ets.
Sempre és ara.
Ara és quan els ports
canvien de nom i tot
sembla desconegut i paral•lel.
I t’imagines dofins
i enderroques estàtues.
Enterres quinquells.
Quan es fa de nit
no hi ha barana
Ara és quan no hi ets.
Deixa’m bressolar-me
amb la teva absència.
May 17
Demolició.
( un relat de Mar Bosch, Girona )
http://malamar.wordpress.com/
No se si és
per aquest indret
en la memòria
esquerdat
que tremola
tota l'estructura
O és l'ambient
aviciat
que corromp i subjuga
la meva casa
No se si és per tu
que vaig deixant
bocins de mi
a cada passa
I sento que caic
I enyoro la terra.
May 05
Carta al meu fill.
( que no tindré mai )
Fill meu, abans de res, perdona’m per no haver-te engendrat, criat i educat. Carai, comencem malament demanant-te perdó, ja veus que el teu pare, hagués estat poca cosa.
M’agradaria haver-te tingut en els meus grans braços, i ensenyar-te els secrets del salat mar, com nedar sense cansar-te, com flotar a la seva deriva, com bussejar amb els ulls oberts, com aguantar l’aire, com deixar-lo, com escoltar el so del seu silenci majestuós.
T’ensenyaria tot el que sé i he estat, tot el que m’han ensenyat i el poc que he après.
Et llegiria els clàssics grecs, les cròniques de Juli Cèsar, Charles Dickens, Schakespeare,J.D.Sallinger.
T’ensenyaria a viatjar per tot el món, només tancant els ulls.
Els valors humans serien el teu aliment , la noblesa el teu cognom, i la bondat de cor el teu company i amic de viatge .
Cantaríem junts Beatles, Sinatra, Elvis , Llach , Roberto Carlos i Serrat.
Professaries totes les religions i de cada una prendries les seves millors virtuts.
I per últim fill meu, t’ho donaria tot, series el meu hereu universal, poca cosa et deixaria , però prou, perquè et tragués d’algun infortuni.
Això si, t’obligaria per testament, a que escampessis les meves cendres en el taronger que vaig plantar de jove al terrat, per si torces la teva conducta, avisar-te amb les taronges més amargues , i si et converteixes en un home just, recompensar-te amb les més dolces i grans, com el teu cor.
Bon viatge , fill meu.
April 23
Visca el Drac !!
Girona, 23 d’abril , 7’35 del matí, cel clar , avui farà un bon dia de Sant Jordi, penjo l’estelada al balcó i canto el Virolai amb la ma al cor, ulls plorosos d’emoció i un crit al vent al pati de veïns …Visca Catalunya !…
Alhora, la senyora colombiana del 3er-1ª, que estén la bugada al meu davant, em mira amb cara espantada, per tot seguit, també deixa anar un suau : “visca !”… per si de cas , i no fos cas, que aquell beneit de veí català, sigui del Departament d’Immigració.
Són les 7’45 del matí , surto de casa , baixo al carrer direcció a la feina, travesso el primer pas de vianants i de sobte:
“ Senyor !, Senyor ! Senyor ! em compra una rosa !, em compra una rosa ! ..eh ?.eh ? eh ?.. ..”
I responc tot seguit, a les nou nenes de nou anys que m’envolten, esvoletegant al meu voltant , encerclant-me com lleones afamades de greix i euros de búfal gros…
“No maques , moltes gràcies “
Travesso la barriada , arribo al Centre , i de sobte una vegada més:
“ Senyor !, Senyor ! Senyor ! em compra una rosa !, em compra una rosa ! ..eh ?.eh ? eh ?.. ..”
I responc, als quinze xicots amb grans a la cara que em foten tantes roses per la cara , que m’impedeixen fins i tot, el veure i el respirar…
“ No nois, moltes gràcies … “
Arribo a la feina, i les companyes del despatx m’interroguen :
“ has comprat les roses , has comprat les roses , eh , eh eh ?? “…
I dins meu , penso :
Què carai hi fot un solter dels collons com jo, en mig de la Diada de Sant Jordi…?
I acabo cridant : VISCA EL DRAC QUE VA MATAR A SANT JORDI !! Què digueu ? Cóm ? … ah que va ser al revés ?……
Me catxis, quina mala sort !!
April 18
Que NO… home, que NO !, que aquesta fórmula es peta per tots costats, i en qualsevol fulla de càlcul Excel.
Que
per més que el Montilla ,i tot el govern Tripartit, diguin que iran
d’acord amb CIU al Congrés de Madrid per poder impulsar el
desplegament del Nou Estatut, jo no m’ho empasso, perquè no és
possible, i ara ho demostraré científicament.
Aquesta formula , és errònia : Tripartit + CIU = Pacte per Estatut a Madrid
Cal modificar-la per la següent:
{((PSOE-GUERRA-)
+ ( PSC-MARAGALLISTES)) + ( I.C. - COMUNISTES TORREOUS ) +
(ERC-CARRETERO-PUIGCERCÓS-URIEL-RADICALS))+((UDC)+(CDC/2)) }
= OLLA DE GRILLS AMB ALGUNA POSSIBILITAT DE PACTE A MADRID.
Mira que és fàcil, i això que sóc de Lletres Mixtes.
April 12
Palamós, potser una dels pobles mariners amb més encant del Mediterrani Català, està a l’U.C.I
El diagnòstic és molt greu, i sense esperances de vida.
La causa de la malaltia mortal de la vila empordanesa, rau en un virus injectat a les seves entranyes al segle XX, concretament als anys setanta ( 1970 ) , aquesta pandèmia se la coneix pel seu nom científic com :
” Especulació immobiliària de fills de puta assassins del paisatge natural “
Aquest virus mortal , en un primer moment va comptar amb l’amor del conciutadans del poble, ja que donava per fer cagar molts de culs.
Al cap d’uns anys però, els seus habitants se’n van adonar , i com la resta del seus veïns de Calonge, Sant Antoni de Mar, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar o Blanes, que s’havien vengut al diable per quatre duros de plata , però que el mal ja estava fet, i no hi havia absolutament res a fer.
Però no havent-hi prou amb el crim ecològic, els governs i veïns de Palamós, per acabar de xuclar fins la darrera gota del nèctar de gran la mamella del turisme , li han robat tot l’encant que tenia, i ara, és un vila marinera totalment desnaturalitzada , sense cap tipus de personalitat, tant vulgar com un Carrefour de carretera.
Els meus ulls, han presenciat en primera fila, l’assassinat més vil i covard contra la vila més bella, patrimoni cultural i humà de la Mediterrània Catalana…la meva estimada vila empordanesa de Palamós… Sóc tant responsable, com tots els turistes que hem alimentat aquest monstre…tots som còmplices silenciosos.
April 11 Atonyinant els ous de l’Office en blanc
Estic en blanc, i el blanc em tempta.
¿ Ja te’n tornes a riure de mi ?…. so miserable marcomplejines i titiritero ,Open-Office de merda baixat d’una mula geperuda.
Si.. ¿Què passa…? no sé què escriure..i vull escriure .
¿Què dius…? que me’n vagi a escriure a les portes dels urinaris públics….¿ que en aquell entorn de purins , la meva literatura estarà al seu hàbitat perfecte ? ….
! Que graciós ets…! Open-Office dels pebrots, mira com ric…. ja – ja – ja .
Oh !! mira Open-Office allà al fons… a l’entrada del router, mira, mira , mira, està entrant una nova versió del Word, baixat directament del torrent, mira que maco !… Oh és preciós… nou……això és un processador de texts com Deu mana…!!… i no com tu so caca de vaca d’Open.
Oh ! Oh !… mira, mira…Open-Office de merda, mira on va la fletxeta del mouse, panell de control, eliminar programes, Open-Office, desinstal·lar ….
¿Què dius Open-Office… que no ho faci…que no te’n fotaràs més de mi…que seràs un bon programa i no te’n riuràs més del teu amo…, que repetiràs mil vegades que ets una merda…?…
Umhhhh !! No sé, No sé….Mira, com ara et tinc atrapat pels ous, et donaré una nova oportunitat…. Aprofita-la , o et reciclaré tan ràpid , que no podràs dir… ni “piu-piu”…
M’agrada jugar a Deu..em sento tan Omnipotent i Totpoderós…
Amb el dit enlaire , com els Cèsars , et perdona la existència Open-Office….., val, val, para ja !…para de llepar-me ! coi de gos petaner , llepador i pilota !!
Però fins i tot els Deus com jo , necessiten descansar, i per tant , després de set minuts de creació caca-literària, me’n vaig a jeure al sofà, espaterrat al divan d’en Freud …a psicoanalitzar-me
April 08 On és el fill del Rei Alí ?
 
Encara i amb risc de patir un infart:
proclamaria un ” Visca el Rei ” ,
un “Alá Madrí “
i un místic … “Visca San José Maria Escrivá de Balaguer “
M’abonaria al Círculo de Lectores, convidaria a berenar casa meva, tota una tarda de diumenge , a les pesades mestresses de Testimonis de Jehová,juntament amb els
als nens anglosaxons dels collons de Mormons, acompanyaria a la missa
de diumenge a la meva àvia, em compraria una samarreta d’en Guti del Realísimo, seria el primer de la cua el primer dia de rebaixes al Corte Inglés,
aniria amb la meva mare a trepitjar-me totes les botigues de roba
femenina un dissabte a la tarda, m’empassaria amb la meva cunyada tots
els tele-culebrons veneçolans de la tve-1, i fins i tot , faria de www.saveacebes.com la meva pàgina principal d’Internet.
Tot això i més ,
per fer possible,
un combat impossible,
Alí vs Tyson
La categoria reina de la boxa, està de rebaixes “out let “. Els pesos pesants s’han quedat sense reis, de campions autèntics, amb carisma i virtuosisme pugilístic.
Evander Holyfield i Lenox Lewis, han estat els dos últims grans campions mundials des de la caiguda de Tyson.
Els que els han seguit, al meu entendre, són d’una qualitat pèssima.La crisi de la factoria americana és la culpable.
Han deixat de produir, els grans virtuosos d’aquest esport, els boxejadors negres de més de 100 Kg.
De
tot aquest negre panorama en la categoria reina de la boxa, s’han
aprofitat els campions de l’Europa de l’Est, principalment russos, per
colar-se on no haurien d’haver entrat i s’han coronat reis, en absència
d’un campió autèntic.
Un
autentic Rei, encara per forjar-se, tal espasa Excalibur, renaixerà, i
llavors, com Ricard Cor de Lleó, reclamarà la corona que per justícia
li correspon, la Corona Mundial Unificada dels pesos pesants de Boxa,
sacsejant a plantofada neta, els fatxendes usurpadors que avui se
senten al seu tron.
El meu Ser republicà , no em predicarà, si crido des d’aquí :
!!! VISCA EL REI ALÍ!!!!
April 04 Sequera:
la culpa és del Molina de TV3.
 
Que els meteoròlegs catalans , sobre el temps no en tenen ni puta idea, ja fa temps que se sap, amb precisió meridiana,i sense necessitat del Meteosat.
És veritat també,que existeixen pàgines a Internet com l’americana: http://www.accuweather.com/world , que pronostiquen millor el temps a Girona que el propis erudits mediàtics catalans, a molta distància , tanta com a un oceà Atlàntic de distància, i me’n fio molt més dels ianquis que dels de TV3.
I és que la culpa de la sequera, és del Molina , i no l’hem d’anar a buscar pas, amb el polítics que s’han estat tocant literalment els patracols durant quinze anys, quan tothom ja els va avisar per activa i per passiva, que lo del canvi climàtic era real, que ens venia a sobre, que comencessin a preparar-nos per èpoques de vaques flaques i pantans secs, que era de debò, que no era una amenaça d’en Moisès als egipcis, aquest cop el llop en forma de canvi climàtic, era aquí a punt de mostrar-se i mossegar.
I el llop ja ha arribat. I com que els polítics, els nostres estimats governants de la Generalitat, Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Corporacions Metropolitanes, Govern Estatal i Unió Europea, no han dotat a Catalunya de cap mesura , cap infraestructura estructural de dimensions faraòniques, per equipar a la sempre seca terra catalana , d’uns mitjans de recolliment d’aigua , per quan arribes el que tenia que arribar, que tothom sabia que arribaria i que definitivament ha arribat, ara i avui, ens trobem com ahir i com de ben segur, ens trobarem també demà, amb una ma al davant i l’altra al darrera , enganyats i donats pel sac.
Està molt clar, per guanyar les eleccions, no es poden fer despeses per vint anys endavant , és impopular, això de la sequera i el canvi climàtic quedava molt lluny, i per guanyar vots s’han d’ajustar pressupostos, per poder oferir xecs regals als electors, guanyar la convocatòria electoral i passar-te quatre anys amb els teus amics del partit, tirant de pressupost públic , i poder gaudir de les suculentes retribucions de diputat amb les seves dietes, gratificacions “ sui generis“ i desplaçaments corresponents, i si tens càrrec, millor encara, amb despatx, secretària, xofer, Audi, i alguna que altra llonganissa per Nadal, aquelles que es reben per la porta del darrera, allà dret amb màniga de camisa i al costat del bidó de les escombraries.
La culpa de la manca de previsió doncs, no la hem d’anar a buscar amb qui ens ha governat a les últimes legislatures.
Així puc afirmar, que la falta de reserves d’aigua, i mesures estructurals del país per afrontar la sequera, és a la closca brillant del Molina de TV3 a Sant Joan Despí.
Ell , en Molina ,n’és el màxim culpable, i no pas, perquè no en tingui ni idea de preveure el temps - que no en té ni punyetera idea - ja que sempre s’encomana als Sants, als àngels i a la Divina Providència, mai sap si plourà a ciència certa, potser si, potser no, qui sap, depèn d’allò, de lo altra….
I n’és el principal culpable, perquè la seva lluent closca, la seva calba grossa, és tant brillant com l’astre Sol, és la calba del Molina , la que ha fos la capa d’ozó, per culpa de la closca d’en Molina de TV3, s’ha produït el canvi climàtic.
Per tant, jo demanaré responsabilitats subsidiàries al Molina, i faré una petició pública perquè quan surti al carrer es posi un barret |
Al Forest in CataloniaPhotosProfileFriendsMore 
Tools 
Invite as friend